Vocabulari - Martirion

Vagi al Contingut

Menú Principal:

QUI ÉS QUI?
QUÈ ÉS QUÈ?


Nocions bàsiques per entendre les causes de beatificació i canonització.


1. Què són les causes de beatificació i canonització?
Són els processos destinats a recollir les proves necessàries perquè l’Església pugui declarar oficialment que una persona ja difunta és santa, és a dir, que està al Cel amb Déu. Les causes no “fan” sants, sinó que simplement els reconeixen. A aquesta declaració de sante-dat si pot arribar per dues vies, l’anomenada de les virtuts heroiques i la de martiri. Aques-ta darrera és la que ens ocupa a nosaltres.

2. El procediment per recollir les proves documentals i, d’una manera particular, per l’interrogatori dels testimonis, ve regulat per les normes del dret canònic de l’Església.

3. Qui és un màrtir?
En la tradició cristiana s’ha considerat que un màrtir era una persona que moria per la seva fe religiosa, i en molts casos era torturada fins a la mort. En moltes ocasions assimilem “màrtir” als màrtirs cristians dels tres primers segles, els qui van ser assassinats per les seves conviccions religioses. No obstant això, hi ha hagut més màrtirs cristians al segle XX que en el conjunt dels dinou segles anteriors. Cal assenyalar que en el nostre segle XXI segueixen les persecucions religioses, la majoria amb els cristians com a víctimes.

4. Què és un beat?
Per l´Església un beat és un difunt les virtuts del qual han estat prèviament certificades pel papa i pot ser objecte de culte. El terme beat significa literalment feliç (del llatí beatus), o benaurat en sentit més ampli, ja que hi ha la creença que aquesta persona està gaudint del Paradís. La consideració de beat constitueix el tercer pas en el camí d’una causa de canonització. El primer és “servent de Déu”, el segon, “venerable”, i el quart, “sant”.


5. Com s’arriba a beat?
Per la beatificació d’un màrtir n’hi ha prou amb la declaració oficial del seu martiri per part de l´Església. És a dir, cal provar de forma irrefutable que va morir, directa o indirectament, per odi a la fe i sense renunciar a la fe. A diferència d’altres casos, no és imprescindible provar les seves virtuts ni tampoc la realització d’un miracle.

6. La fama de martiri
és l’opinió estesa entre el poble de Déu sobre la mort soferta pel fidel per la fe o una virtut relacionada amb la fe. La fama de signes és l’opinió difosa entre el poble de Déu sobre les gràcies i favors rebuts a través de la intercessió del fidel. Per això és important que les persones que creguin en el martiri real i formal d’un presumpte màrtir i hagin experimentat la seva intercessió ho comuniquin a la Causa.





 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

                                         Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal