Un paül figuerenc entre els 60 màrtirs ... - Martirion

Vagi al Contingut

Menú Principal:

 
 
 
 
 
 
!-- Google.Google Translate: START -->
Un paül figuerenc entre els 60 màrtirs vicencians que seran beatificats el proper 11 de novembre a Madrid

El passat dissabte, dia 28 d'octubre, s'acabava el termini ordinari per inscriure's a la cerimònia de Beatificació dels 60 màrtirs de la Família Vicenciana, que tindrà lloc en el Palau Vistalegre de Carabanchel el proper 11 de novembre, per motius de seguretat i organització. Els nous màrtirs són 40 missioners paüls -24 sacerdots i 16 germans-, dos filles de la Caritat, 13 laics de les associacions vicencianes i cinc sacerdots diocesans de Múrcia, assessors d'aquestes associacions.

De tots ells, 39 eren de Madrid, sis d'ells eren laics, pares de família. Els altres 21 van ser assassinats a Catalunya (tres missioners paüls i dos filles de la Caritat), València i Múrcia.

La celebració, que començarà a les 11 del matí, serà presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants de la Santa Seu.

P. Joan Puig Serra
Havia nascut a Sant Martí de Centelles, al bisbat de Vic, el 20 de juliol de 1879. Estant al seminari de Vic descobrí la vocació a la Congregació de la Missió, on féu vots el 1901 i va ser consagrat sacerdot el 1907, a Bellpuig.  Tingué diverses destinacions: Barcelona, Bellpuig (Lleida), Palma de Mallorca, Rialp (Lleida). El P. Juan Puig va destacar per una fe ardent que irradiava als seus feligresos. També va ser un professor molt estimat de grec castellà, català, geografia i historia natural. L'abril de 1932 va rebre el seu darrer i definitiu destí: la residència de Figueres. Des d'allà, predicà per tota la comarca de l'Alt Empordà. A Figueres confessava molta gent, especialment els dijous, dia de mercat. Fins i tot estant tancat al castell de Figueres seguiria fent apostolat. El ficaren en una cel.la amb un delinqüent comú. Aquest, dit pels seus familiars, experimentà un canvi sensible de mentalitat, i fins i tot els arribà a demanar perdó pel seu mal exemple i les ensenyances anticatòliques que els havia inculcat.

El dia 19 de juliol de 1936 tota la comunitat excepte ell havien anat a Palma de Mallorca a celebrar el centenari de la casa, quan ell es refugià a l'Asil Vilallonga que regien les 
Filles de la Caritat com un acollit més per a passar desapercebut. Allí l'agafaren mitjançant engany d'un milicià que el coneixia, el 5 d'agost i el conduïren al castell de Sant Ferran convertit en penal. El P. Joan va ser executat i mort cruelment el 13 d'octubre de 1936, dins la presó, junt amb altres 8 sacerdots i 4 seglars destacats per la seva relació amb l'església local. En els dies anteriors a la massacre havien anat traslladant els demés presos a la presó de la ciutat, i només quedaven aquests en el castell amb una sentència de mort segura. Els tancaren junts en una cel.la fosca dels sòtans i, al capvespre del dia 13, hi anaren un grup de milicians, obriren les portes de la cel.la i començaren a disparar contra ells bàrbarament, divertint-se amb l'espectacle, fins que no en quedà cap de viu.

Amb ell, doncs, moriren els preveres gironins següents (en procés de beatificació):
Miquel Coll Salavia

Miquel Comas Campmany
Martí Costa Bronsoms
Andreu Costa Planella
Lluís Ferrer Pasqual
Ramon Masdevall Prujà
Joaquim Serratosa Dalmau
Francesc Vilà Puigdevall

La Beatificació coincideix, a més, amb el 400 aniversari del naixement del carisma vicencià amb la fundació, per part de Sant Vicenç de Paül , de les “confraries de la Caritat” al petit poble francès de Chatillon-les-dombes (actualment Châtillon-sur-Chalaronne).

Amb els nous beats pugen a 1.875 els sants i beats màrtirs, amb noms i cognoms, en els altars a causa de la persecució religiosa contra els catòlics a Espanya.




 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal