Els "Cuestionarios" Diocesans - Martirion

Vagi al Contingut

Menú Principal:

Fonts primàries de la persecució religiosa (I). Els "Cuestionarios"

Designem com a "fonts primàries" les més properes als esdeveniments; en aquest cas, ens referim a la documentació més directa produïda durant o arran de la persecució religiosa que va tenir lloc entre 1931 i 1939 i, sobretot, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La primera recollida formal de dades sobre la persecució religiosa es degué a una iniciativa de la Nunciatura Apostòlica a Espanya. El març de 1938 Mons. Ildebrando Antoniutti, encarregat de negocis de la Santa Seu davant el govern de Burgos (el càrrec de nunci es trobava vacant), demanà als bisbes la redacció d'una monografia on es referissin de “manera autoritzada i verídica” els fets causats per la revolució en cadascuna de les diòcesis, que havia de ser el primer pas per aclarir els fets lligats a la persecució religiosa durant la guerra. Per tal d'unificar criteris, es repartí un extens qüestionari que havien d'omplir els rectors de les parròquies, que portava per títol «Relación de los hechos ocurridos con motivo de la guerra por el levantamiento cívico-militar de 18 de Julio de 1936. Diócesis de...», i dividida en cinc apartats: «Cuestiones Generales», «Personas», «Cosas sagradas», «Otros bienes de la Iglesia» y «Culto». D'aquesta documentació aplegada se n'havia de fer 3 exemplars, un per l'arxiu diocesà i uns altres dos per la Nunciatura; un amb destí a la Secretaria d'Estat i un altre pel seu propi Arxiu. En aquests qüestionaris s'abordaven aspectes materials i espirituals de la vida de la diòcesi, i la resposta a aquesta petició s'esperava que fos exhaustiva.
Però la guerra s'allargà encara més d'un any, i no seria fins tres anys després d'iniciat el procés que el nunci, Mons. Gaetano Cicognani, pogué recollir tots els qüestionaris. Per això les enquestes elaborades reben el nom, a l'Arxiu Secret del Vaticà, d'Arxiu Cicognani. Mn. Tomàs Noguer, l'arxiver diocesà d'aleshores, aplegà el material de les parròquies i en redactà un informe de 79 pàgines que envià a la nunciatura, i que aparegué publicat al Butlletí Esclesiàstic del Bisbat, en un número extraordinari de novembre de 1942, amb el títol de “Sacrificios, ruinas y despojos de la Iglesia gerundense durante el dominio marxista 1936-39”. Aquest material és la base de treballs bibliogràfics posteriors

 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal