El sentit d'una causa - Martirion

Vagi al Contingut

Menú Principal:

El sentit d'una causa
Per Mn. Àngel Caldas i bosch

Promoure una causa de martiri, ara? Remoure la historia no té més risc que sentit?  No és entrar en un joc de ping-pong  passat com un esforç de justificació  d’un bàndol? Val la pena? Són preguntes que algunes persones m’han fet i es fan i que es faran. Per això val la pena de pensar en els arguments  que poden sostenir aquesta causa de Martiri  i exposar  els valors positius que s’hi poden descubrir.

  Cal dir, en primer lloc, que l’Actor de la Causa de beatificació  de Mn. Pere Arolas i companys màrtirs és el mateix Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo. La iniciativa és profundament eclesial. Arranca de l’entranya mateixa de l’Església que és a Girona. L’origen de la decisió marca el seu caràcter exclusivament eclesial. El Papa Benet XVl diu que “el Sants són vertaders portadors de llum en la història, ”perquè són homes i dones de fe, esperança i amor". ("Deus  caritas est" n.40). La memòria i i el culte dels Sants ha constituït sempre la nina dels ulls de l’Església. En quant al martiri , és ”do de l’Esperit Sant i patrimoni de l’Església de tot temps". El segle XX és segle de màrtirs, ”els testimonis dels quals no s´han de perdre”. Una causa de martiri no provoca comparances. Simplement “testimonia  la seva fidelitat a Crist, a l’Evangeli, a l’Església”. No li farà cap mal a la nostra Església gironina  endinsar-se en el misteri d’Amor, de plenitud, de radicalitat, que suposa el martiri, i que es presenta com l’estimul viu i pròxim per renovar la nostra fidelitat i preparar-nos per l’Any de la Fe que s’inaugura  al pròxim octubre.  La gràcia del martiri ve a  desfer tots els relativismes i les incoherències que s’enganxen a la nostra vida de creients, i ens presenten l’ocasió de renovar la bellesa d’un baptisme i d’un sacerdoci, ministerial i comú,que són exigències de santedat.  Constitueix un revulsiu interior de la nostra propia fidelitat. La formació cristiana es concentra  amb una meravellosa eficàcia amb la vivència dels, essent probres  homes com nosaltres, arrossegant el pes de la seva pròpia història, han rebut de Déu   la  gràcia de donar testimoniatge escrit amb la propia sang i segellat amb el propi perdó.
 És evident que la recerca històrica d’una causa de Martiri  és una lliçó de realisme. N’és una condició indispensable. Però no és una finalitat en sí. És un mitjà. El màrtir no  jutja el que el mata per odi a la fe, que mata  perquè hi ha quelcom de Déu que en ell vol eliminar. Però la història del martiri és una història teológica. El “Theos”, Déu, n’ és el fi. Un Déu  de vitalitat infinita, un Déu de misericordia i de perdó. Un Déu que vol construir un món nou sobre la novetat d’un “Manament nou”, el de l’Amor. Una causa de Martiri és un repte a cada ser humana per recuperar el sentit de la vocació a la santedat.   




Mn. Àngel Caldas i bosch

 
 
 
 
 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal