Carta de comiat de Jaume Roig i Pujol - Martirion

Vagi al Contingut

Menú Principal:

Carta de comiat de Jaume Roig i Pujol

Jaume Roig va ser un dels pocs religiosos executats durant la guerra que va tenir l’oportunitat d’escriure una carta de comiat a la seva família, plena de tendresa i de lliurament a la voluntat de Déu, i que pel seu interès  reproduïm a continuació:

“Matinada del martiri...

Barcelona, 26-VII-1938
Estimats tots, familiars, amics i tot Sant Pol: En els moments més tràgics per als qui no creuen, però envejables per als qui sempre hem sospirat en un més enllà feliç, us faig les últimes ratlles amarades dels tons més optimistes… Qui ens ho havia de dir? Dintre de poques hores ja seré amb el meu Jesús, Aquell al Qual tot ho havia ofrenat i que ha volgut que el dia del meu sant s’aprovés la sentència que m’enlairava, si no al sacerdoci anhelat, al martiri més cobejat.
Una cosa m’entristeix i és el que em trobareu a faltar vosaltres, pares, pels qui el vostre Jaume era la nina dels ulls, per l’àvia que tant m’estimava, per la tia que sempre he estimat com una mare, per aquesta Isabel que fins a l’últim moment m’ha animat, pels oncles que tantes proves d’amor m’han donat, però amb tot i això, un gran consol enrobusteix la meva ànima en saber que tots vosaltres sou de la fusta dels bons cristians. Això ja és molt consol.
Ànim, doncs! Què hi fa que em matin el cos, si l’ànima, amb els més grans desigs, s’enlairarà al Cel amunt a pregar per tots? ... Doncs no ploreu, que el vostre Jaume se’n va cap al cel, ajudant Déu.
Com és natural, aquests moments suprems voldria dirigir una paraula de comiat a tots i a cada un dels amics i a tota la gent de Sant Pol, però el garbuix de noms em priva de fer-ho... (segueixen un llistat de noms). No em ploreu tampoc, però pregueu moltíssim per mi. I prou! Perdoneu-me tots per lo molt que us he fet enfadar i que si mai la meva conducta ha servit d’escàndol per algú, me’n penedeixo fortament...
Pare, consola’t pensant en mi que ja sóc al Cel. En Pepet Àngel t’ajudarà a passar la pena. Sobretot, pare, no em ploris que sóc feliç... Mareta! Pobre mareta! Tu ja saps que vaig al cel... Doncs no et preocupis i vulgues viure força per ser l’ajut del pare i el consol de la Isabel, la tia i de tots... T’estimo moltíssim, i continuo estimant-te fins al final... Tia Nila, la meva segona mare, prega força per mi, perquè no em quedi ombra de pecat i vagi al paradís... T’ho he de dir que t’estimo? Àvia, oncles, petites... conformació i pregàries, puix jo moriré així. Ensenyeu a estimar moltíssim al Bon Déu a les cosines... Adéu-siau!
I ja no em cal dir res més, sinó que aquest full està petonejat pel qui tant us estima, i pel que morirà amb la mirada serena i clara cridant ben fort “Visca Crist Rei!”, i murmurant... pare..., mare..., àvia, oncles, Isabel, cosins i parents i tot Sant Pol... us estimo i prego per vosaltres!
Petons, records i fins al Cel.
Jaume (signat)”

 
 
 
 
 
 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal