Beatificació de 26 frares caputxins a Barcelona - Martirion

Vagi al Contingut

Menú Principal:

Beatificació de 26 frares caputxins a Barcelona


El dissabte 21 de novembre tindrà lloc a la catedral de Barcelona la beatificació de 26 frares caputxins assassinats a Catalunya entre el juliol de 1936 i el febrer de 1937. En motiu de la beatificació també se celebraran el divendres 20 unes Vespres solemnes al convent dels caputxins de Sarrià (Barcelona)

Entre els nous màrtirs, reconeguts oficialment per l’Església amb el permís del papa Francesc el passat 5 de juny i encapçalats per fra Frederic de Berga, que assolí el càrrec de provincial i morí a Barcelona el 16 de febrer de 1937, hi ha els següents gironins:
Fra Eloi de Bianya, porter del convent de Sarrià, amb fama de santedat ja en vida, que morí a Barcelona el 28 de juliol de 1936, juntament amb fra Cebrià de Terrassa, almoiner, i els estudiants fra Miquel de Bianya i fra Jordi de Santa Pau.
Fra Modest de Mieres, professor de teologia, que morí juntament amb el menorquí fra Àngel de Ferreries, germà laic, a Barcelona el 28 de juliol de 1936.
Fra Anselm d’Olot, que havia estat missioner i confessor, mort a Barcelona el 15 d’agost de 1936.
Fra Benigne de Canet de Mar, missioner a l’Amazònia durant disset anys i guardià de Sarrià, mort a Barcelona el 19 d’agost de 1936.
Fra Vicenç de Besalú, predicador, mort a Les Planes d’Hostoles el 23 d’agost de 1936.
Fra Josep de Calella, sacerdot, mort a Barcelona el 9 de setembre de 1936.
Fra Timoteu de Palafrugell, predicador, mort a Olot el 31 d’octubre de 1936.
Altres, malgrat ser originaris de fóra, foren occits a la diòcesi de Girona i poden ser considerats per aquest motiu, màrtirs gironins:
Fra Prudenci de Pomar de Cinca, cuiner, que morí a Arenys de Munt el 28 de juliol de 1936.
Fra Feliu de Tortosa, almoiner, mort a Tordera l’1 d’agost de 1936.
Aquests i la resta de frares moriren en el context de la guerra civil espanyola, víctimes de la brutal persecució religiosa desencadenada arreu del país, sent objecte d’una autèntica cacera que va incloure registres a moltes cases particulars, amenaces a parents dels frares, delacions… Alguns d’ells foren assassinats en grup, la majoria sols. Molts van ser capturats en les primeres setmanes de la revolució, alguns van aconseguir d’amagar-se mesos a cases d’amics o pensions. N’hi ha de totes les edats, des d’ancians venerables fins a jovenets de divuit i dinou anys. En tots els casos, els testimonis ens informen que van morir confessant la fe amb valentia, plens de confiança en Déu i perdonant els assassins.
Informació extreta de:

 
 
 
 
 
Retorn al contingut | Retorn al menú principal